Ací hi ha uns videos sobre les energies de les que hem parlat:
http://www.youtube.com/watch?v=Y6BTu1Wwods
http://www.youtube.com/watch?v=BzogLsZ8E0w
http://www.youtube.com/watch?v=4OWwWr2TiQY
http://www.youtube.com/watch?v=QmW0MLbCnNU
http://www.youtube.com/watch?v=UCiJbVwtJyU
http://www.youtube.com/watch?v=jec_AixIwmM
http://www.youtube.com/watch?v=aYCVvqq4430
http://www.youtube.com/watch?v=nL6CRJd-KpY
miércoles, 8 de febrero de 2012
COMBUSTIBLES FÒSSILS
Combustibles fòssils.
Què és?
L’energia fòssil és aquella que procedeix de la biomassa obtinguda fa milions d'anys i que ha patit grans processos de transformació fins a la formació de substàncies de gran contingut energètic com el carbó, el petroli, o el gas natural, etc. No és un tipus d'energia renovable, de manera que no es considera com a energia de la biomassa, sinó que s'inclou entre les energies fòssils.
Història de l’energia.
Obtenció de l’energia.
El petroli és un líquid oliós compost de carboni i hidrogen en diferents proporcions. Es troba en profunditats que varien entre els 600 i els 5.000 metres . Unes torres petrolíferes l’extrauen de les profunditats.
El gas natural està compost principalment per metà, un compost químic fet d'àtoms de carboni i hidrogen. Es troba sota terra, habitualment en companyia de petroli. S'extrau mitjançant canonades, i s'emmagatzema directament en grans tancs. Després es distribueix als usuaris a través de gasoductes.
L'home extrau carbó des de l'Edat Mitjana. En els jaciments poc profunds l'explotació és a cel obert. No obstant això, en general les explotacions de carbó es fan amb mineria subterrània ja que la majoria de les capes es troben a centenars de metres de profunditat.
Generació d’eletricitat.
La generació d’electricitat a partir de combustibles fòssils ha sigut el procés de generació més important del segle XX. En l’actualitat, el 60% del consum elèctric prové dels combustibles fòssils.
Esquema de la central.
Avantatges i inconvenients.
Avantatges:
·Són fàcils d'extreure.
·La seva gran disponibilitat.
·La seva gran continuïtat.
·Són barates, en comparació amb altres fonts d'energia.
·La seva gran disponibilitat.
·La seva gran continuïtat.
·Són barates, en comparació amb altres fonts d'energia.
Inconvenients:
·El seu ús produeix l'emissió de gasos que contaminen l'atmosfera i resulten tòxics per a la vida.
·Es produeix un esgotament de les reserves a curt o mitjà termini.
·En ser utilitzats contaminen més que altres productes que podrien haver-se utilitzat al seu lloc.
Un interessant vídeo que ens mostra de manera resumida el que han estat aquests últims 300 anys dels combustibles fòssils, des del seu descobriment, l'aportació en la revolució industrial, l'economia capitalista i el que vindrà més endavant:
·Es
·En ser utilitzats contaminen més que altres productes que podrien haver-se utilitzat al seu lloc.
ENERGIA SOLAR
Energia solar.
Què és i per a què serveix?
L'energia solar és l'energia produïda pel sol i que és convertida a energia útil per l'ésser humà, ja sigui per escalfar alguna cosa o produir electricitat (com les seves principals aplicacions).
Cada any el sol dóna 4.000 vegades més energia que la que consumim, pel que el seu potencial és pràcticament il · limitat.
Actualment és una de les energies renovables més desenvolupades i usades en tot el món.
Actualment és una de les energies renovables més desenvolupades i usades en tot el món.
Classificació per tecnologies i el seu corresponent ús més general:
-Energia solar activa: per a ús de baixa temperatura (entre 35 ° C i 60 ° C), s'utilitza en cases; de mitjana temperatura, arriba als 300 ° C, i d'alta temperatura, arriba a assolir els 2000 ° C. Aquesta última, s'aconsegueix en incidir els raigs solars en miralls, que van dirigits a un reflector que porta els raigs a un punt concret. També pot ser per centrals de torre i per miralls parabòlics.
-Energia solar passiva: Aprofita la calor del sol sense necessitat de mecanismes o sistemes mecànics.
-Energia solar tèrmica: És usada per produir aigua calenta de baixa temperatura per a ús sanitari i calefacció.
-Energia solar fotovoltaica: És usada per produir electricitat mitjançant plaques de semiconductors que s'alteren amb la radiació solar.
-Energia solar termoelèctrica: És usada per produir electricitat amb un cicle termodinàmic convencional a partir d'un fluid escalfat a alta temperatura (oli tèrmic).
-Energia solar híbrida: Combina l'energia solar amb una altra energia. Segons l'energia amb la qual es combini és una hibridació:
Energia eòlic solar: Funciona amb l'aire escalfat pel sol, que puja per una xemeneia on estan els generadors.
-Energia solar activa: per a ús de baixa temperatura (entre 35 ° C i 60 ° C), s'utilitza en cases; de mitjana temperatura, arriba als 300 ° C, i d'alta temperatura, arriba a assolir els 2000 ° C. Aquesta última, s'aconsegueix en incidir els raigs solars en miralls, que van dirigits a un reflector que porta els raigs a un punt concret. També pot ser per centrals de torre i per miralls parabòlics.
-Energia solar passiva: Aprofita la calor del sol sense necessitat de mecanismes o sistemes mecànics.
-Energia solar tèrmica: És usada per produir aigua calenta de baixa temperatura per a ús sanitari i calefacció.
-Energia solar fotovoltaica: És usada per produir electricitat mitjançant plaques de semiconductors que s'alteren amb la radiació solar.
-Energia solar termoelèctrica: És usada per produir electricitat amb un cicle termodinàmic convencional a partir d'un fluid escalfat a alta temperatura (oli tèrmic).
-Energia solar híbrida: Combina l'energia solar amb una altra energia. Segons l'energia amb la qual es combini és una hibridació:
Energia eòlic solar: Funciona amb l'aire escalfat pel sol, que puja per una xemeneia on estan els generadors.
Història.
En 1861, Auguste Mouchout inventar el primer motor solar actiu. Desafortunadament, el seu elevat preu va fer impossible que es fabriqués comercialment. Menys de 20 anys després, Charles Fritts invent les cèl · lules solars que van ser després usades en els panells, escalfadors, satèl · lits i altres dispositius.
Ja que el que ell invent era molt primitiu, altres persones van experimentar amb l'energia solar. Una d'aquestes persones va ser Albert Einstein qui va guanyar el Premi Nobel de física per les seves investigacions de l'efecte fotoelèctric que és un fenomen associat amb la generació d'electricitat en les cèl · lules solars.
El 1953, Bell Laboratories, que coneixem avui dia com AT & T, desenvolupament la primera cèl · lula solar de silicona capaç de generar un corrent elèctric mesurable. Tres anys després, les cèl · lules solars costaven 300 dòlars per watt. Amb la Guerra freda i la carrera espacial, les cèl · lules solars van arribar a estar en els satèl · lits i els avions.
Ja que el que ell invent era molt primitiu, altres persones van experimentar amb l'energia solar. Una d'aquestes persones va ser Albert Einstein qui va guanyar el Premi Nobel de física per les seves investigacions de l'efecte fotoelèctric que és un fenomen associat amb la generació d'electricitat en les cèl · lules solars.
El 1953, Bell Laboratories, que coneixem avui dia com AT & T, desenvolupament la primera cèl · lula solar de silicona capaç de generar un corrent elèctric mesurable. Tres anys després, les cèl · lules solars costaven 300 dòlars per watt. Amb la Guerra freda i la carrera espacial, les cèl · lules solars van arribar a estar en els satèl · lits i els avions.
Si bé hi ha hagut avanços en matèria solar, els seus fonaments són els mateixos. Els raigs solars són atrapats i després convertits en electricitat.
Com s’obté?
S’obté gràcies a l’emissió d’energia llumínica i calorífica del Sol.
Generació d’electricitat.
L'electricitat es pot produir a través de diversos procediments, un dels quals és el sistema termal, on l'energia solar s'usa per convertir l'aigua en vapor a través de dispositius especials. Amb aquest vapor s'origina electricitat mitjançant turbines disposades per a això. D'altra banda, la llum solar també es pot convertir directament en electricitat gràcies a l'efecte fotoelèctric, encara que les anomenades cèl · lules fotovoltaiques no tenen rendiments molt alts. La seva eficiència actualment és de l'ordre d'entre un 10 i un 15%, tot i que ja s'està investigant en prototips experimentals que permetrien arribar a un rendiment de fins un 30%. Per tant, per a aquest tipus de producció es necessiten àmplies instal · lacions i extensions de terreny si es vol aconseguir gran quantitat d'electricitat.
Esquema de la central.
Hi han dues classes principals d’instal·lacions que utilitzen energia solar:
Central fototèrmica.
En aquesta central, la radiació solar s’aprofita de dues maneres: a partir de col·lectors solars, que produeixen calor mitjançant les radiacions solars, o a partir d’heliòstats, que són unes plaques que reflectixen la llum solar i la concentren en un punt per a calfar aigua d’una caldera. En els dos casos, el vapor d’aigua generat es fa servir per a moure un generador.
Central fotovoltaica.
En aquesta central, la radiació solar es transforma directament en electricitat, mitjançant panells de cèl·lules fotovoltaiques.
Hi han centrals aïllades, destinades per a l’ús domèstic o local. Aquestes instal·lacions es solen trobar als terrats dels edificis i generen una potència d’1 MW.
Avantatges i inconvenients.
Avantatges:
·Un cop realitzada la instal · lació no s'originen despeses posteriors, i el consum és gratuït.
·No usa combustibles, impedint la incomoditat i el perill.
·L'energia solar no produeix deixalles.
·És renovable respecte a altres tecnologías.Reducción d'emissions al produir electricitat.
·No usa combustibles, impedint la incomoditat i el perill.
·L'energia solar no produeix deixalles.
·És renovable respecte a altres tecnologías.Reducción d'emissions al produir electricitat.
·Estalvia aigua, millora la qualitat del sòl, tracta els residus i és segura en el subministrament energètic.
·És totalment gratuïta.
·No usa combustibles eliminant la perillositat del seu emmagatzematge.
·L'impacte ambiental és nul: no produeix deixalles, residus, sorolls ...
·És totalment gratuïta.
·No usa combustibles eliminant la perillositat del seu emmagatzematge.
·L'impacte ambiental és nul: no produeix deixalles, residus, sorolls ...
Inconvenients:
· S'ha instal · lar en un lloc on hi hagi radiació solar.
· Menor rendiment.
· La seva instal · lació ha de ser en zones on la radiació solar sigui majoritària, diària i anualment.
· Menor rendiment.
· La seva instal · lació ha de ser en zones on la radiació solar sigui majoritària, diària i anualment.
· Té menys rendiment que altres sistemes.
· La seva mecànica és més complexa que altres sistemes d'aprofitament d'energies.
· Té perill per les altes temperatures que aconsegueix.
· La seva mecànica és més complexa que altres sistemes d'aprofitament d'energies.
· Té perill per les altes temperatures que aconsegueix.
ENERGIA GEOTÈRMICA
Energia geotèrmica.
Què és i per a què serveix?
Es diu energia geotèrmica a la qual es troba a l'interior de la terra en forma de calor, com a resultat de:
* La desintegració d'elements radioactius.
* La calor permanent que es va originar en els primers moments de formació del planeta.
Aquesta energia es manifesta per mitjà de processos geològics com volcans en les seves fases pòstumes, els guèisers que expulsen aigua calenta i les aigües termals.
* La desintegració d'elements radioactius.
* La calor permanent que es va originar en els primers moments de formació del planeta.
Aquesta energia es manifesta per mitjà de processos geològics com volcans en les seves fases pòstumes, els guèisers que expulsen aigua calenta i les aigües termals.
Serveix, principalment, per als següents aspectes:
· Balnearis: Aigües termals que tenen aplicacions per a la salut.
· Calefacció i aigua calenta.
· Electricitat.
· Extracció de minerals: S'obtenen de les deus sofre, sal comú, amoníac, metà i àcid sulfhídric.
· Agricultura i aqüicultura: Per hivernacles i vivers de peixos.
· Calefacció i aigua calenta.
· Electricitat.
· Extracció de minerals: S'obtenen de les deus sofre, sal comú, amoníac, metà i àcid sulfhídric.
· Agricultura i aqüicultura: Per hivernacles i vivers de peixos.
Història.
L' energia geotèrmica-motriu ha estat present desde fa molt temps, ja que al 1833 va realitzar un pou artesà a França de 584 m de profunditat que va trigar 8 anys en construir-se i que va portar aigua potable a 30ºC. A partir del segle XX es va incrementar el funcionament d'aquesta energia ja que al 1913 es va construir la primera central a Lardarello, Italia. A partir dels anys 70 aquesta energia es va anar investigant més i es va començar a utilitzar per a la producció d'energia i per a aigua calenta i calefacció. Així, s'ha arribat a la situació actual amb més d'un milió d'instalacions d'aquesta energia arreu del món.
Com s’obté?
S’obté mitjançant la instal · lació de centrals geotèrmiques, que per descomptat han d'estar instal · lades sobre un jaciment d'aigua en zones tectòniques geològicament recents, on el magma situat sota l'escorça terrestre mantindrà l'aigua calenta.
L'aigua geotèrmica utilitzada es retorna posteriorment al pou, mitjançant un procés d'injecció, per ser rescalfada, mantenir la pressió i sustentar la reserva, d'aquesta manera s'aconsegueix que el jaciment tingui, en teoria, una vida d'utilització il · limitada.
Els pous perforats poden tenir més d'un quilòmetre de profunditat.
L'aigua geotèrmica utilitzada es retorna posteriorment al pou, mitjançant un procés d'injecció, per ser rescalfada, mantenir la pressió i sustentar la reserva, d'aquesta manera s'aconsegueix que el jaciment tingui, en teoria, una vida d'utilització il · limitada.
Els pous perforats poden tenir més d'un quilòmetre de profunditat.
Generació d’electricitat.
El vapor d’aigua que s’obté mou una turbina que al moure’s genera una energia mecànica que un alternador transforma en elèctrica.
Esquema de la central.
El funcionament d'una central geotèrmica és bastant simple: consta d'una perforació practicada a gran produndidad sobre l'escorça terrestre (uns 5 km), a fi d'obtenir una temperatura mínima de 150 º C, i en la qual s'han introduït dos tubs en circuit tancat en contacte directe amb la font de calor.
Des de la superfície s'injecta aigua freda a través d'un dels extrems del tub, la qual s'escalfa en arribar al fons formant vapor d'aigua i tornant a raig a la superfície a través de l'altre tub. A l'extrem d'aquest està acoblada una turbina-generador que subministra l'energia elèctrica per distribuir. L'aigua refredada és tornada de nou a l'interior pel primer tub per repetir el cicle.
Avantatges i inconvenients.
Avantatges:
· El seu cost és baix i no implica riscos.
· És una font que evitaria a molts països la dependència energètica de l'exterior.
· Els residus que produeix són mínims i ocasionen menor impacte ambiental que els originats pel petroli, carbó ...
· És una font que evitaria a molts països la dependència energètica de l'exterior.
· Els residus que produeix són mínims i ocasionen menor impacte ambiental que els originats pel petroli, carbó ...
·Els recursos geotèrmics són més grans que els recursos de carbó, petroli, gas natural i urani combinats.
·La emissió de CO2, amb augment d'efecte hivernacle, és inferior al que s'emetria per obtenir la mateixa energia per combustió.
Inconvenients:
·Emissió d'àcid sulfhídric i de CO2.
· Possible contaminació d'aigües pròximes amb substàncies com arsènic, amoníac ...
· Contaminació tèrmica.
· Deteriorament del paisatge.
· No es pot transportar.
· Possible contaminació d'aigües pròximes amb substàncies com arsènic, amoníac ...
· Contaminació tèrmica.
· Deteriorament del paisatge.
· No es pot transportar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)